Cròniques d'un rei: mai l'època medieval havia estat tan prop

Alex Caro, Noelia Garcia, Ivan Giménez i jo, ens embarquem en un treball grupal del desenvolupament de la llengua oral de l'assignatura Desenvolupament d'habilitats comunicatives en contextos multilingües (grau de Mestre en Educació Primària de la Universitat de València).

Es tracta d’un projecte interdisciplinar (integra les àrees curriculars de Valencià: llengua i literatura, Coneixement del medi natural, social i cultural i Educació Artística) anomenat “Cròniques d’un rei: mai l’època medieval havia estat tan prop” fonamentat, principalment, en la contextualització i experimentació a través de les activitats per tal de crear aprenentatge significatiu i amb un objectiu primordial: el desenvolupament del llenguatge oral en l’alumnat de sisè de primària.

Però, no només això, sinó que, el marc social amb la seua gran presència de les noves tecnologies, porten a considerar i a introduir recursos tecnològics per tal de conduir el procés d’ensenyament-aprenentatge d’aquest projecte. En aquest sentit, s’introdueix el treball de la Realitat Augmentada (mitjançant l’ús de codis QR de les targetes de cadascuna de les parades de la ruta literària), blog i s’aprofita l’experiència d’aprenentatge actiu i col·laboratiu que permet l’ús dels telèfons mòbils en el projecte.

I par d''aquest treball és Cròniques d'un rei: mai l'època medieval havia estat tan prop. (Blog que recull els enllaços QR i informació per conduir una de les activitats realitzades dins del marc de treball de desenvolupament de la llengua oral)

Per què estudiar les llengües?

Per què estudiar les llengües?

“Imaginemos la historia de la humanidad, no como una historia de pueblos o naciones sino como la historia de las lenguas que éstos hablan. Una historia de 5000 lenguas que conviven en este planeta en constante interacción. Imaginemos el tratado de Versalles, no como un acontecimiento de la diplomacia internacional sino como un grupo de personas que hacen uso de sus más precisos conocimientos de francés para hacerse entender y lograr con ello las mayores ventajas.

Al imaginar todo esto se nos plantean dos cuestiones: en primer lugar, hasta qué punto la historia de las lenguas está imbricada en la historia de los pueblos y las naciones y es un reflejo suyo. En segundo lugar, lo poco que sabemos de las lenguas en contacto”.

APPEL, R. I MUYSKEN, P. (1996). Bilingüismo y contacto de lenguas. Barcelona: Ariel.

És o no és?

Per què no és normal que dins d’una mateixa comunitat lingüística hi haja bilingüisme?

I més encara sí que és normal que en un mateix estat hi haja més d’una llengua. Per què, com va sorgir que dins  una mateixa comunitat lingüística hi haguera bilingüisme? Aquest fenomen es pot explicar debut a les ocupacions colonials, situacions polítiques , conseqüències de guerres, situacions econòmiques, situacions socials en què un poble domina a l’altre... Per tant, els individus d’una llengua es veuen obligats a conèixer una segona llengua. 

Escola Valenciana

Un model plurilingüe intercultural de consens i centrat en els objectius

Escola Valenciana vol, per a tot l'alumnat valencià, una educació plurilingüe de qualitat  sense distincions, independentment de la procedència lingüística, cultural i socioecòmica del l'alumnat.

Per tant, Escola Valenciana aposta per els programes quqe consideren òptims. Aquests programes són:

• Programes Plurilingües d'Ensenyament en Valencià (PPEV).
• Programes Plurilingües d'Immersió Lingúística (PPIL). 

No obstant això, en aquells centres en que l'aplicació d'aquests programes no fóra possible s'aplicaria el Programa Plurilingüe d'Incorporació Progressiva (PPIP). En aquest cas l'ús vehicular de valencià en aquests mai podria ser inferior al 50%. 

Volem una societat valenciana culta, competitiva i solidària, i aquesta realitat, com es diu en el document, només serà possible si potenciem la nostra llengua, tot convertint-la en el nucli organitzador del currículum i la normalització de l’ús social, administratiu i acadèmic del valencià en els centres i en tot el sistema educatiu. Això està a les nostres mans, a les de tots els docents, siguen de l’àmbit que siguen, vinguen d’on vinguen. Els docents vam ser el motor en la primera posada en marxa per la normalització lingüística del nostre país, l’escola ha estat el cor que no ha parat de bategar, s’ha fet molt, s’han aconseguit fites impensables fa 27 anys, però el nostre treball no es pot aturar, no ens podem relaxar perquè encara

necessitem de la mateixa empenta que vam tenir al començament. Tanmateix no ho podem fer tot sols, la voluntat política és imprescindible i així ho demanem a qui ens governen o tenen possibilitats d’influir en el govern d’aquest País Valencià, que, ara per ara, sembla que ha perdut el nord.

Tots som ignorants?

Tots som ignorants. Però no tots ignorem les mateixes coses.

Quants de nosaltres, mirem les noticies en un periòdic, en un blogg, en la televisió? La resposta és clara, tots o quasi tots. Però, quants de nosaltres contrastem eixes informacions?

Hui en dia, podem trobar informació i tot el món pot comunicar i expressar-se lliurement.

I està clar, que en la informació que trobem en bolgg o per internet, seguem més crítics. Per exemple, alguna volta llegint un text en una pàgina d'internet, no has pensat que'l que estaves llegint no era veritat o hi havien algunes errades?

Però d'un documental d'investigació que realitza una cadena de televisió en prestigi, fem el mateix?

La Sexta va emetre Operación Palace, que narrava una conspiració per part dels polítics –y alguns medis de comunicació– per orquestrar el colp d'Estado del 23 de febrer de 1981.*

La majoria de persones no fem el mateix, quant obtenim la informació des d'un medi de comunicació o des d'una pàgina d' internet.

Per tant, a la reflexió que hi arrive és, que no tenim que creure tot el que'ns diguen, tenim que ser més crítics. 

Hui en dia, sabem que els medis de comunicació en València cada vegada són menys. I cadenes de televisió, radio, premsa... que parlen integrament en valencià, hi han.... Hi ha alguna?

Dons, em pregunte. Això afecta a la llengua? 

Soles diré dos paraules: Retrocés lingüístic. Al fi i al cap, es mantindrà la llengua, però de forma aïllada entre els territoris pel que fa a compartir continguts. 

Un gran article, que recomane es LA INMIGRACIÓN EN LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN,  de Rafael Xambió. Podeu trobar-lo en l'apartat de noticies relacionades.

* El documental que apareix en aquest post, es tracta d'un fals documental que va emetre la Sexta. I que Jordi Évole va explicar, açí.

Les normes de Castelló 1932

Les Normes de Castelló 1932

En 1932, a Castelló de la Plana s’arriba a un acord que varen signar representats de món de la cultura i del valencianisme polític i institucions cultural de tot el País Valencià i al que varen anomenar “Normes de Castelló” o “Normes del 32”.

La situació del valencià a principis del S.XX estava eclipsada pel prestigi social que tenia el castellà, ja que aquesta llengua era de cultura. I no es fins a l’any 1932, quant entitats valencianes adoptaren la gramàtica fabriana (1913) i  vares acceptar el 21 de febrer de 1932 les normes amb matisos.

Com varen surgir les Normes?

Un dels motius va ser la intervenció de la societat i quant ja varen ser firmades, varen ser rebudes amb la acceptació d’una nombrosa part de la societat.

Quina finalitat tenien les Normes del 32?

Segurament, tinguen moltes finalitats, però una de les més significatives, era unificar l’ortografia valenciana, es a dir, que tots escriviren de la mateixa manera el valencià. L’ encant d’aquestes normes es que, respecten l’essència i l’estil de les normes fabrianes.

Normativització i normalització

La normalització lingüística consisteix en fer normal l’ús d’una llengua en el territori que li és propi. Per a aconseguir això, s’ha de passar per un procés d’estandardització o normativització, perquè tota llengua necessita d’un estàndard, és a dir, d’una varietat neutra, supradialectal i amb un grau de formalitat mitjà-alt.

Així, doncs, el concepte de normativització fa referència al procés d’establiment de normes lingüístiques que té per objecte fer d’una llengua un instrument adequat per a la comunicació. Perquè una llengua estiga normativitzada ha de comptar amb una ortografia, una gramàtica normativa i un diccionari normatiu, o diccionari de la llengua.